Noves tecnologies: una eina útil?

Porto molts anys a la universitat, primer com a estudiant i ara com a professora. Tot i això és difícil posar-se a la pell dels estudiants i saber què els motiva. És fàcil veure, i crec que hi estareu d'acord, que la principal diferència entre els estudiants és l'heterogeneïtat en termes de motivació. I la motivació és essencial per un bon aprenentatge i funcionament del curs.
Si alguna cosa estic aprenent dels cursos per a professorat de l'ICE és que per motivar als estudiants cal que vegin la relació entre el què expliques i la realitat, que entenguin que allò que ensenyes els serà útil. I no sempre és fàcil. Però potser les noves tecnologies ens poden facilitar aquesta tasca, doncs hi ha molts recursos que podrien ser útils. I tu què hi dius?

Revolució! Renovació!

Crec que amb l'aparició d'internet i les oportunitats que aquesta ofereix estem davant d'una revolució que afecta a la informació disponible i a la comunicació entre persones. Però no només això. Estem també davant una revolució social. M'explicaré.

Les noves generacions creixen envoltades amb les noves tecnologies (ordinadors, mòbils, ...) i estan acostumades a tenir qualsevol tipus d'informació i comunicació immediata. Amb un email, els xats i buscadors com Google, tenen accés gairebé instantani a amics, coneguts i tot tipus d'informació, en tot tipus de formats. I això provoca un canvi en hàbits socials, maneres de pensar i interaccionar que és ben palès entre les noves generacions. Només cal observar-los.

Crec que és un fet indiscutible. I cal tenir-lo en compte en la nostra tasca dins l'ensenyament i aprendre a adaptar-nos-hi. Per què?

L'accés a internet, xats, xarxes socials, etc. ha canviat brutalment la seva actitud davant l'ensenyament. Són més exigents. Ja no veuen el professor com el transmissor d'informació i coneixement. Saben que el coneixement el poden trobar a llibres tradicionals i tot tipus de fonts digitals. De fet, estic segura que en més d'una ocasió utilitzen aquest recursos per contrastar la informació que els professors els donem a classe. I això és bo, doncs l'accés immediat a fonts d'informació alternatives desperta l'esperit crític dels estudiants.

Dels professor volen aprendre allò que no es troba als llibres, ni a les muntanyes d'informació disponible online. Necessiten una guia per ajudar-los a moure's dins d'aquest nou món digital i aprendre a seleccionar aquella informació fiable i rigorosa dins del batibull que tenen a les seves mans. I també demanen maneres d'estructurar i processar la informació.

Per això, cal un canvi profund en el plantejament de l'ensenyament universitari, abandonant les classes magistrals per altres formats. Hem de re-inventar la manera d'ensenyar. La metodologia de classes semi-presencials és una opció. Però cal ser innovadors. Actualitzar constantment. I això només ho aconseguirem amb l'aprenentatge del professorat de les noves tecnologies i el convenciment que són decisives per l'ensenyament del futur, així com les noves generacions són el futur de la nostra societat.